1. Què es pot aconseguir llegint?
Llegint es poden aconseguir una gran quantitat de coses, entre elles volem destacar-ne dues. La primera, llegint podem trobar la sabiduria ja que els llibres tenen el coneixement. Altra cosa que podem aconseguir mitjançant la lectura és trobar-se a si mateixa, començar a conèixer els propis gustos que cadascun.
2.Com es pot practicar la bona lectura?
No hi ha una sola manera de llegir bé. Segons Harold Bloom, la millor forma de realitzar una bona lectura es agafant-la com una disciplina implícita, és a dir, no hi ha millor manera de llegir que quan uno es coneix a si mateixa.
3. Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?
A l’hora de triar un llibre per a una persona, pensem en una gran quantitat de coses. Està clar que hi ha certs llibres per a unes edats determinades pero la gran majoria dels llibres estan destinats a totes les edats. Un dels objectius fonamentals a l’hora de triar un llibre és que tingui un gran valor educatiu i ajude al lector a evolucionar psicològicament.
4. En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?
El lector infantil destaca per tindre atenció a llibres on abunden històries breus i amb molta quantitat de il·lustracions, on quan més acolorides millor, i sobretot, enllaços previsible i on no requerisquen molta percepció cognitiva.
5. Quina peculiaritat té el lector infantil?
En ésta etapa, els xiquets continuen volent il·lustracions, encara que ja prefereixen llibres que vagen introduint nous gèneres (com de fantasia o de por) per tal de que els xiquets puguen abandonar un poquet la realitat i «viatjar» a un món diferent, encara que no s'han de ser llibres molt complexos.
6. Què els agrada més llegir als xiquets?
Els xiquets tenen uns gustos molt peculiars i diversos. Hi ha xiquets que li agrada llegir contes d’aventures, altres d’amor, de super herois, etc. El que està clar és que no hi haurien de tenir una classificació sols per a ells, ja que la majoria dels clàssics infantils/ juvenils que trobem en el seu moment estaven destinats per als adults.
7. La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?
Aquestes són dos finalitats importants que té la literatura per infants, però no les úniques. També tenim que destacar la labor com a potenciador de imaginació per als infants, els qual tindran una major projecció en quan a la creació de noves experiències.
8. Quina és la característica més important de la literatura infantil? De què tracta l’autèntica literatura?
Utilitzar un llenguatge clar i senzill, cal que siguen històries curtes per a que els xiquets no perdre l'interès. A més d’utilitzar personatges pareguts a la vida quotidiana amb problemes quotidians.
9. S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?
La por, la tragèdia, la sang als llibres son ficticis. Gràcies a que als llibres es relate escenes amb certa violència o sang, els xiquets a la larga poden entendre que desgraciadament a la vida real també es donen aquestes situacions.
10. Què entenem per animació lectora i quina és la manera més efectiva de posar-la en pràctica?
Són aquelles activitats participatives que tenen com a objectiu animar el text i dotar de vida als llibres. És una forma de promoció de la lectura que utilitza algunes estratègies amb caràcter lúdic que apropen al nen i al llibre de manera activa i gratificant. En elles la interacció és imprescindible, i es treballa amb una metodologia que es pot adaptar totalment als destinataris als que va dirigit.
Per poder aplicarla amb èxit per exemple es poden representar els contes que han de llegir.
11. Com s’adquireix la competència literària?
La competència lectora s'adquireix no només llegint els llibres, sinó comprenent la lectura, sentint el que l'autor vol transmetre, endinsant en la història.
12. Quina diferència hi ha entre els contes de fades, els mitològics i les faules?
La diferència es troba a l’objectiu. L'objectiu del conte de fades és donar confiança (té un desenllaç feliç) amb una solució acceptable, mentres que el conte mitològic té un final tràgic. I a més, el conte mitològic es refereix a esdeveniments que no poden aplicar-se ni a Ud. ni a mi, amb herois que viuen en un univers de superhomes, com a Hèrcules o Ulisses. Ara, bé, el xiquet és tan insegur que necessita que li donen confiança en este món, en el que ha de viure, i no en un món mitològic en què l'heroi és, o arriba a ser, un semidéu.
La fàbula posa en guàrdia. És moralitzadora i, en compte de donar-li confiança en si mateix a algú que està insegur, li diu, al contrari: “Desconfía de tots i sobretot de tu mismo”, la qual cosa és precisament l'invers del fi que es persegueix."
13. En què es diferencien les versions dels contes de Grimm de les de Perrault?
CONTES DE PERRAULT
- Comença els seus contes amb una fórmula d'inici clàssica, en este cas hi havia una vegada.
-No utilitza cap fórmula per a acabar els seus contes com a norma general.
-Retrata les classes socials de l'època en les seues obres.
-Al final de cada conte arreplega una moralitat escrita en vers.
-En moltes obres hi ha una oposició entre el bé i el mal.
-En les seues obres apareixen pocs personatges fantàstics. A més de persones, en algunes ocasions s'utilitza com a protagonistes i personatges secundaris animals.
-La descripción de los espacios donde se ambientan los cuentos es muy precisa y se dan muchos detalles en la mayoría de los casos.
CONTES DE GRIMM
-Utilitzen fórmules d'inici en la majoria de les seues obres; alguns exemples són: Hi havia una vegada, Era una vegada, Compten que en un temps molt llunyà, Fa molts años…
-En moltes de les seues obres escriu com a frase final van viure molt feliços fins al final de les seues vides.
-La seua vida no es representa de forma directa en les seues obres, tracten d'escriure els contes tal com se'ls compten.
-Encara que no arreplega la moralitat de forma explícita, tots els seus contes porten una ensenyança implícita.
-Representen en les seues obres el bé i el mal a través dels protagonistes.
-Utilitza com a protagonistes a animals i persones, hi ha molta presència femenina en els seus títols. En molts dels seus contes apareixen personatges fantàstics com a bruixes i fades.
-Quant als espais, escriuen textos amb moltes floritures que a vegades són censurats
14. Quines preguntes ens ajuden a respondre els contes i com?
Poseu exemples d’alguns contes.
Els contes ens permeten conèixer a la vida quotidiana els nostres propis problemes des d’un altra perspectiva o conèixer nous problemes i les possibles solucions que s’utilitzen als contes, les seues conseqüències i beneficis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario